HEROIS ANÒNIMS

"Nadie puede construirse el puente sobre el cual hayas de pasar el río de la vida; nadie, a no ser tú" (Friedrich Nietzsche)

A totes aquelles persones vulnerables i valentes, que lluiten per tirar endavant, que intenten gaudir de la vida malgrat les proves difícils que els hi posa.

A totes aquelles persones que construeixen ponts fent del món un lloc millor.

A totes aquelles persones que, sense fer-se notar i amb el seu gran fons, han aconseguit que ja no tingui por de fer-me gran.

GRÀCIES

Ànims, Remei. I gràcies!!!

PERSONES ADORABLES

No es fan notar però tenen alguna cosa que omple i que treu el millor dels demés.

Es fan estimar sense cap mena d’esforç.

Elaboren un pastís meravellós pel seu aniversari i el comparteixen amb tothom.

Avui una persona adorable ha fet anys: felicitats, Isabel!

"Todo hombre que conozco es superior a mí en algún sentido. En ese sentido, aprendo de él" (Ralph Waldo Emerson)

I LA VENTAFOCS VA DIR... PROU!

Amb un germà gran que era el rei de la casa...
Amb dues germanes petites i consentides...
Li va tocar el paper de bona noia, conformista, soferta...

I un dia va dir... prou!

Va deixar les seves germanes amb la paraula a la boca.

Es va alliberar de tots els seus dimonis.

Es va calçar, ella sola (per això no li calia cap príncep) unes sandàlies ben boniques.

Li va dir al seu germà: "No me'n vaig. El que faig és fugir!"

I va començar a caminar, amb el cap ben alt i la mirada agoserada.

"Se debe convertir el alma en una fortaleza inexpugnable" (Antístenes)

FUTUR IMPERFECTE

Quan el futur es precipita, és quan més hem de viure el present

Manca de visió

Manca de memòria immediata

Angoixa

Abandonament d’un mateix

Són fets que semblen precipitar-se cap a un abisme. 

L’antídot és amor i serenitat, aquí i ara

TANCO LA PORTA

A poc a poc, sense enganxar-m’hi els dits.

Sense desvirtuar els bons records, que sempre seran bons.

Sense retrets, sense buscar culpables.

Agraint que la mirada innocent de quan era petita tapés les limitacions que no veia.

Amb certa tristor però, també, sentint una gran lliberació.

Recuperant una dignitat perduda en nom de l’amor per la família llunyana, que jo creia tan propera.

Gaudint dels meus, dels propers, dels de veritat, que són els que m’omplen de tendresa.

Tanco una porta que portava massa temps oberta.