dimecres, 17 d’octubre del 2012

RESSONS LLUNYANS





Ressons llunyans que es tornen a fer sentir amb massa claretat.

La vida ens ofereix en safata situacions viscudes fa molt, molt de temps, que creiem superades. I es fa un bon tip de riure. Perquè ni els anys d'experiència ni el fet de tenir moltes més respostes que abans ens lliuren de nosaltres mateixos. Les ferides que creiem tancades per sempre es tornen a obrir i van supurant totes aquelles pors, tots els dubtes absurds.

Ens pensem que tornem de tot, però aquells dimonis que ens acompanyaven a totes hores, amb el nostre permís, ens paren el pas d'una manotada en tota la cara, i semblen dir: a on vas, si encara no has après res de res?

Tornem al punt de partida. Amb més respostes, amb més experiència, però amb la mateixa vulnerabilitat.

Les ferides es tornaran a tancar i mirarem cap a una altra banda. Fins que la vida se'ns torni a plantar davant, amb una de les seves safates plenes de ressons llunyans.

"La vida no es una tecnología, ni una ciencia. La vida es un arte, has de sentirla. Es como el caminar por una cuerda floja" (Osho)

dilluns, 15 d’octubre del 2012

POLSKA


Retalls del viatge d’intercanvi realitzat per la meva filla petita a Polònia...


La maleta, que va anar de Barcelona a una ciutat remota de Sudamèrica, per arribar al seu destí polonès dos dies més tard.

Esmorzars impresionants a les 6 de la matinada, a base d’ous, salsitxes, salses, etc., per fer front a la gelor de l’exterior.

La mascota del seu company d’intercanvi, un Sant Bernardo, mirant-la bavejant mentre ella menjava.

El fred parallitzant a totes hores.

Els nous amics polonesos dient porqueries en castellà a tort i a dret, apreses, com no, pels seus companys d’intercanvi catalans.

Les cerveses, que es beuen com si fossin aigua.

Dormint amb pijama i bufanda, mentre la família d’acollida entrava al dormitori vestida amb roba interior i dient-li “Let’s go, baby!”

A Polònia es menja molt ràpid: van per feina, no entenen les sobretaules ni les xerrades durant els àpats.

La família d’acollida flipant en colors perquè la meva filla es tirava mitja hora al bany: si jo els hi expliqués...

Aquests extranys horaris amb els dos únics àpats del dia: el mega-esmorzar de les 6 de la matinada i el sopar a les 4 de la tarda (!!).


Enmig d’un terrible jet-lag alimentici, una nit tots els catalans i catalanes d’intercanvi van començar a demanar espaguetis, macarrons i mil varietats de pasta en un pub on feien menjars, mentre els polonesos i poloneses, bevent cervesa, se’ls miraven amb els ulls com plats.

“Achucheibol”, paraula carinyosa adreçada a la meva filla degut al seu "spanish" tamany i posat de nina.

I la seva melena rinxolada, que va deixar impressionats a tots els que l’anaven coneixent, que li preguntaven si els seus cabells eren naturals: sí, naturalment genètics. Ja els hi explicaré jo un dia perquè tots nosaltres odiem la humitat ambiental.

Veient el partit clàssic Barça-Madrid i tots els polonesos cantant l’himne en catala!

Els catalans cantant “Els segadors” en el minut 17 del partit i ensenyant-los el crit de “in-de-independència!!!!”.


Parlant de cantar, els polonesos són uns cracs amb el karaoke.

La “typical spanish” migdiada, costum que ha encantat als habitants d’aquelles terres llunyanes.

Les divertides visites i excursions, tant amb els professors com amb les famílies d’acollida.

La tristíssima però necessària visita al camp de concentració d’Auswitch
.
El comiat a l’aeroport, fins d’aquí a un mes i mig, en què els polonesos vindran a fer la seva estada a Barcelona.

El nostre encontre, emocionades i ploroses, a la terminal de l’aeroport d’aquí.

Les seves primeres paraules:

M’ha encantat, ha estat increïble, però... vull pa amb tomàquet i pernil salat!!!!!!!

KONIEC...

dijous, 11 d’octubre del 2012

DE VACANCES

Mentre torno a la rutina del dia a dia, la meva ment bloggera continua de vacances.
Fins aviat! Suposo...