dilluns, 15 d’octubre del 2012

POLSKA


Retalls del viatge d’intercanvi realitzat per la meva filla petita a Polònia...


La maleta, que va anar de Barcelona a una ciutat remota de Sudamèrica, per arribar al seu destí polonès dos dies més tard.

Esmorzars impresionants a les 6 de la matinada, a base d’ous, salsitxes, salses, etc., per fer front a la gelor de l’exterior.

La mascota del seu company d’intercanvi, un Sant Bernardo, mirant-la bavejant mentre ella menjava.

El fred parallitzant a totes hores.

Els nous amics polonesos dient porqueries en castellà a tort i a dret, apreses, com no, pels seus companys d’intercanvi catalans.

Les cerveses, que es beuen com si fossin aigua.

Dormint amb pijama i bufanda, mentre la família d’acollida entrava al dormitori vestida amb roba interior i dient-li “Let’s go, baby!”

A Polònia es menja molt ràpid: van per feina, no entenen les sobretaules ni les xerrades durant els àpats.

La família d’acollida flipant en colors perquè la meva filla es tirava mitja hora al bany: si jo els hi expliqués...

Aquests extranys horaris amb els dos únics àpats del dia: el mega-esmorzar de les 6 de la matinada i el sopar a les 4 de la tarda (!!).


Enmig d’un terrible jet-lag alimentici, una nit tots els catalans i catalanes d’intercanvi van començar a demanar espaguetis, macarrons i mil varietats de pasta en un pub on feien menjars, mentre els polonesos i poloneses, bevent cervesa, se’ls miraven amb els ulls com plats.

“Achucheibol”, paraula carinyosa adreçada a la meva filla degut al seu "spanish" tamany i posat de nina.

I la seva melena rinxolada, que va deixar impressionats a tots els que l’anaven coneixent, que li preguntaven si els seus cabells eren naturals: sí, naturalment genètics. Ja els hi explicaré jo un dia perquè tots nosaltres odiem la humitat ambiental.

Veient el partit clàssic Barça-Madrid i tots els polonesos cantant l’himne en catala!

Els catalans cantant “Els segadors” en el minut 17 del partit i ensenyant-los el crit de “in-de-independència!!!!”.


Parlant de cantar, els polonesos són uns cracs amb el karaoke.

La “typical spanish” migdiada, costum que ha encantat als habitants d’aquelles terres llunyanes.

Les divertides visites i excursions, tant amb els professors com amb les famílies d’acollida.

La tristíssima però necessària visita al camp de concentració d’Auswitch
.
El comiat a l’aeroport, fins d’aquí a un mes i mig, en què els polonesos vindran a fer la seva estada a Barcelona.

El nostre encontre, emocionades i ploroses, a la terminal de l’aeroport d’aquí.

Les seves primeres paraules:

M’ha encantat, ha estat increïble, però... vull pa amb tomàquet i pernil salat!!!!!!!

KONIEC...

2 comentaris:

  1. Sembla que va ser una experiència profitosa. Ara toca esperar la segona part.

    Molts ptns Lanuor. T'enyorava.

    ResponElimina
  2. A veure què tal serà l'experiència a Barcelona.
    Petons també per a tu, Ari!

    ResponElimina