dimarts, 20 de novembre de 2012

ME'N TORNO

Trobo a faltar "El present és un regal". No sé per quins misteris de la xarxa, no podia baixar imatges i, al final, ni tan sols sortia el text escrit. Però tinc ganes de provar si torna a funcionar.

He estat uns mesos "Buscant l’equilibri" i crec que l’he trobat. I he descobert que aquest equilibri requereix de molta força, de tocar molt de peus a terra i, alhora, no perdre la il·lusió.

Buscant l’equilibri he anat a parar a racons foscos de la meva infantesa, a situacions que no havia arribat a entendre llavors però que ara em quadren perfectament.

Tendim a ficar la família en un pedestal, a pensar que no n’hi ha cap de millor, constitueixen la matriu, el millor refugi per allunyar els fantasmes i dimonis.

Però resulta que, sovint, sense cap mena de premeditació, únicament perquè les persones som com som, els fantasmes i dimonis dormen amb nosaltres des de que neixem. I el nostre refugi es converteix en el seu cau.

Déu ser per això que , les persones que ens han acompanyat mentre ens feiem grans, són les que més ens han fet riure però, també, plorar, patir, trontollar i, fins i tot, caure en un pou profund del qual triguem anys a sortir, amb l’ànima magullada però també enfortida.

He hagut de formar la meva pròpia família perquè se m’obrissin noves perspectives. De fet, la relació que tinc amb la meva parella i els meus fills és ben diferent de la que vaig tenir amb els meus pares i companyia.

Per trobar l’equilibri, he hagut de desmuntar tot el meu arbre genealògic i tornar a començar. Això sí, amb una visió molt més ample del que són les relacions familiars, del mal que et poden arribar a fer i de tot el que pots arribar a aprendre si mires la crua realitat als ulls.

"Només quan estaven al seu nivell, els hi va poder somriure des del cor"


dilluns, 12 de novembre de 2012

RECEPTA TÒXICA

Ingredients:
Desvergonyiment
Manefleria
Impertinència
Manipulació

Elaboració:
Llençar al foc tots els ingredients i cremar-los fins que no en quedin ni les cendres.

LA CONFIANÇA SENSE RESPECTE ÉS UN ABÚS.

dimecres, 17 d’octubre de 2012

RESSONS LLUNYANS





Ressons llunyans que es tornen a fer sentir amb massa claretat.

La vida ens ofereix en safata situacions viscudes fa molt, molt de temps, que creiem superades. I es fa un bon tip de riure. Perquè ni els anys d'experiència ni el fet de tenir moltes més respostes que abans ens lliuren de nosaltres mateixos. Les ferides que creiem tancades per sempre es tornen a obrir i van supurant totes aquelles pors, tots els dubtes absurds.

Ens pensem que tornem de tot, però aquells dimonis que ens acompanyaven a totes hores, amb el nostre permís, ens paren el pas d'una manotada en tota la cara, i semblen dir: a on vas, si encara no has après res de res?

Tornem al punt de partida. Amb més respostes, amb més experiència, però amb la mateixa vulnerabilitat.

Les ferides es tornaran a tancar i mirarem cap a una altra banda. Fins que la vida se'ns torni a plantar davant, amb una de les seves safates plenes de ressons llunyans.

"La vida no es una tecnología, ni una ciencia. La vida es un arte, has de sentirla. Es como el caminar por una cuerda floja" (Osho)

dilluns, 15 d’octubre de 2012

POLSKA


Retalls del viatge d’intercanvi realitzat per la meva filla petita a Polònia...


La maleta, que va anar de Barcelona a una ciutat remota de Sudamèrica, per arribar al seu destí polonès dos dies més tard.

Esmorzars impresionants a les 6 de la matinada, a base d’ous, salsitxes, salses, etc., per fer front a la gelor de l’exterior.

La mascota del seu company d’intercanvi, un Sant Bernardo, mirant-la bavejant mentre ella menjava.

El fred parallitzant a totes hores.

Els nous amics polonesos dient porqueries en castellà a tort i a dret, apreses, com no, pels seus companys d’intercanvi catalans.

Les cerveses, que es beuen com si fossin aigua.

Dormint amb pijama i bufanda, mentre la família d’acollida entrava al dormitori vestida amb roba interior i dient-li “Let’s go, baby!”

A Polònia es menja molt ràpid: van per feina, no entenen les sobretaules ni les xerrades durant els àpats.

La família d’acollida flipant en colors perquè la meva filla es tirava mitja hora al bany: si jo els hi expliqués...

Aquests extranys horaris amb els dos únics àpats del dia: el mega-esmorzar de les 6 de la matinada i el sopar a les 4 de la tarda (!!).


Enmig d’un terrible jet-lag alimentici, una nit tots els catalans i catalanes d’intercanvi van començar a demanar espaguetis, macarrons i mil varietats de pasta en un pub on feien menjars, mentre els polonesos i poloneses, bevent cervesa, se’ls miraven amb els ulls com plats.

“Achucheibol”, paraula carinyosa adreçada a la meva filla degut al seu "spanish" tamany i posat de nina.

I la seva melena rinxolada, que va deixar impressionats a tots els que l’anaven coneixent, que li preguntaven si els seus cabells eren naturals: sí, naturalment genètics. Ja els hi explicaré jo un dia perquè tots nosaltres odiem la humitat ambiental.

Veient el partit clàssic Barça-Madrid i tots els polonesos cantant l’himne en catala!

Els catalans cantant “Els segadors” en el minut 17 del partit i ensenyant-los el crit de “in-de-independència!!!!”.


Parlant de cantar, els polonesos són uns cracs amb el karaoke.

La “typical spanish” migdiada, costum que ha encantat als habitants d’aquelles terres llunyanes.

Les divertides visites i excursions, tant amb els professors com amb les famílies d’acollida.

La tristíssima però necessària visita al camp de concentració d’Auswitch
.
El comiat a l’aeroport, fins d’aquí a un mes i mig, en què els polonesos vindran a fer la seva estada a Barcelona.

El nostre encontre, emocionades i ploroses, a la terminal de l’aeroport d’aquí.

Les seves primeres paraules:

M’ha encantat, ha estat increïble, però... vull pa amb tomàquet i pernil salat!!!!!!!

KONIEC...

dijous, 11 d’octubre de 2012

DE VACANCES

Mentre torno a la rutina del dia a dia, la meva ment bloggera continua de vacances.
Fins aviat! Suposo...

diumenge, 29 de juliol de 2012

HEROIS ANÒNIMS




"Nadie puede construirse el puente sobre el cual hayas de pasar el río de la vida; nadie, a no ser tú" (Friedrich Nietzsche)

A totes aquelles persones vulnerables i valentes, que lluiten per tirar endavant, que intenten gaudir de la vida malgrat les proves difícils que els hi posa.

A totes aquelles persones que construeixen ponts fent del món un lloc millor.

A totes aquelles persones que, sense fer-se notar i amb el seu gran fons, han aconseguit que ja no tingui por de fer-me gran.

GRÀCIES

Ànims, Remei. I gràcies!!!

dilluns, 16 de juliol de 2012

PERSONES ADORABLES


No es fan notar però tenen alguna cosa que omple i que treu el millor dels demés.
Es fan estimar sense cap mena d’esforç.
Elaboren un pastís meravellós pel seu aniversari i el comparteixen amb tothom.
Avui una persona adorable ha fet anys: felicitats, Isabel!
"Todo hombre que conozco es superior a mí en algún sentido. En ese sentido, aprendo de él" (Ralph Waldo Emerson)