DE VACANCES

Mentre torno a la rutina del dia a dia, la meva ment bloggera continua de vacances.
Fins aviat! Suposo...

I LA VENTAFOCS VA DIR... PROU!

Amb un germà gran que era el rei de la casa...
Amb dues germanes petites i consentides...
Li va tocar el paper de bona noia, conformista, soferta...

I un dia va dir... prou!

Va deixar les seves germanes amb la paraula a la boca.

Es va alliberar de tots els seus dimonis.

Es va calçar, ella sola (per això no li calia cap príncep) unes sandàlies ben boniques.

Li va dir al seu germà: "No me'n vaig. El que faig és fugir!"

I va començar a caminar, amb el cap ben alt i la mirada agoserada.

"Se debe convertir el alma en una fortaleza inexpugnable" (Antístenes)

ARA EM TOCA A MI

M'he enfadat amb certes persones:

- En el punt just: sense sobredimensionar el fet.
- En el moment oportú: acció-reacció. He entès moltes coses de gent que creia propera.
- Amb el motiu just: acció-reacció. L'ajuda amb victimisme no és ajuda de veritat.
- De la manera correcta: com he dit abans, sense sobredimensionar el fet. Però una línia imaginària m'ha separat d'aquestes certes persones.

Ja em tocava...