Amb dues germanes petites i consentides...
Li va tocar el paper de bona noia, conformista, soferta...
I un dia va dir... prou!
Va deixar les seves germanes amb la paraula a la boca.
Es va alliberar de tots els seus dimonis.
Es va calçar, ella sola (per això no li calia cap príncep) unes sandàlies ben boniques.
Li va dir al seu germà: "No me'n vaig. El que faig és fugir!"
I va començar a caminar, amb el cap ben alt i la mirada agoserada.
"Se debe convertir el alma en una fortaleza inexpugnable" (Antístenes)
Em preocupa el 'fugir'...
ResponEliminaEstic d'acord amb el 'never too late'...
No fas fila de ventafocs...
Segueix caminant, amb el cap ben alt... és el que et portarà lluny. Sens dubte.
Ptns
Hola Ari! L'entrada anava dedicada a la meva mare, que comença a reaccionar... Jo sempre he intentat no ser una ventafocs. Una abraçada!!
ResponEliminaQuè valenta! i que segueixi caminant...A vegades no som conscients del que som capaços de fer.
ResponEliminaPetons,
"Mai no és massa tard per tornar a començar", com diu la cançó de Sopa de Cabra, una de les millors que he sentit...
ResponElimina