A poc a poc, sense enganxar-m’hi els dits.
Sense desvirtuar els bons records, que sempre seran bons.
Sense retrets, sense buscar culpables.
Agraint que la mirada innocent de quan era petita tapés les limitacions que no veia.
Amb certa tristor però, també, sentint una gran lliberació.
Recuperant una dignitat perduda en nom de l’amor per la família llunyana, que jo creia tan propera.
Gaudint dels meus, dels propers, dels de veritat, que són els que m’omplen de tendresa.
Tanco una porta que portava massa temps oberta.
Que difícil tanca aquesta porta que descrius, cal saviesa per fer-ho, serenor, amor que ens acotxi.
ResponEliminaAbraçada,