M'he enfadat amb certes persones:
- En el punt just: sense sobredimensionar el fet.
- En el moment oportú: acció-reacció. He entès moltes coses de gent que creia propera.
- Amb el motiu just: acció-reacció. L'ajuda amb victimisme no és ajuda de veritat.
- De la manera correcta: com he dit abans, sense sobredimensionar el fet. Però una línia imaginària m'ha separat d'aquestes certes persones.
Ja em tocava...
Trobo molt encertat el nou nom del blog. S'ajusta molt al que escrius i com ho escrius.
ResponEliminaBon començament amb aquest post. Felicitats per saber enfadar-te amb certa gent. Jo no en sé (enveja sana!).
Molts petons Lanuor!!!
Gràcies, Ari!!
ResponEliminaEl fet d'enfadar-me a mi també m'ha costat anys i panys. Però, al final, són els altres els que t'ho posen fàcil.
Una abraçada!!
M'agrada el teu nou blog, desprén serenor i equilibri. Aquest post és el millor inici, reconec que a mi em costa enfadar-me..., aplicar aquestes paraules i segur que aporten felicitat.
ResponEliminaAbraçada, Lanuor
Gràcies Audrey! Enfadar-se tal i com diu Aristòtil fins i tot pot ser saludable.
ResponEliminaUna abraçada!!