dimecres, 17 d’octubre del 2012

RESSONS LLUNYANS





Ressons llunyans que es tornen a fer sentir amb massa claretat.

La vida ens ofereix en safata situacions viscudes fa molt, molt de temps, que creiem superades. I es fa un bon tip de riure. Perquè ni els anys d'experiència ni el fet de tenir moltes més respostes que abans ens lliuren de nosaltres mateixos. Les ferides que creiem tancades per sempre es tornen a obrir i van supurant totes aquelles pors, tots els dubtes absurds.

Ens pensem que tornem de tot, però aquells dimonis que ens acompanyaven a totes hores, amb el nostre permís, ens paren el pas d'una manotada en tota la cara, i semblen dir: a on vas, si encara no has après res de res?

Tornem al punt de partida. Amb més respostes, amb més experiència, però amb la mateixa vulnerabilitat.

Les ferides es tornaran a tancar i mirarem cap a una altra banda. Fins que la vida se'ns torni a plantar davant, amb una de les seves safates plenes de ressons llunyans.

"La vida no es una tecnología, ni una ciencia. La vida es un arte, has de sentirla. Es como el caminar por una cuerda floja" (Osho)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada